Potser una mica rebuscat però ho duré a la pràctica a veure què tal.
Brutal el concert del Front 242 el dissabte passat a Barcelona.
Un cop més em van deixar un record inesborrable!
Per mi, que són un dels meus grups de referència, em van semblant tremends, però allà hi havia gent de totes les edats i alguns de molt joves no els havien vist mai i els coneixien poc, però podria dir que tothom s’ho passar moooolt bé!
Els Front continuen impactant, són boníssims!
Una nit fantàstica, que va passar en mig del millor ambient possible i un festival dels Front!
Concert Front 242 - Sala Apolo Barcelona, 22 novembre 2008
Barcelona és la ciutat més cara de Espanya per anar al cinema amb 7,14€ de mitjana en dies laborables, contra els 4,35€ que costa a Còrdova. Les consumicions poden arribar a ser 5 vegades superiors que a d’altres ciutats.
Llegint aquesta notícia pensava en perquè no vaig més sovint al cinema o a d’altres espectacles. Hi va haver una època en què em molestava sentir els mòbils sonant, la gent partint-se de riure, tossint… coi, ves-te’n a fora que no estàs sol!
He arribat a veure actors en escena patint de valent, molestos per aquestes actituds, és clar! Si l’espectador perd el fil de l’obra, el què està dalt l’escenari què? Aghrrr… quina ràbia!
També em van agobiar els multi-cines, sobre tot al principi, acostumada a les grans sales de cinema convertides en sales amb pantelletes, el so a tota pastilla i aquelles butaques incòmodes que no et deixen estirar bé les cames…
Així que vaig deixar estar els cinemes de Barcelona, sobretot des de la iniciativa que van tirar endavant al meu poble per mantenir el cinema Ginart obert.
En vaig parlar fa tems en un post anterior, però el cinema Ginart (actual CineBaix) és tot un símbol a Sant Feliu i normalment el prefereixo a qualsevol altre lloc. Les pel·lis no arriben en estrena, però tant és, no? a més… el preu és molt més just.
________
Imatge: Lilithia
Una de les meves aficions, ho confesso, és el de seguir les carreres de la F1.
Com sempre trepidant, aquesta temporada m’ha enganxat fins a la darrera corba del darrer Gran Premi d’Interlagos.
I bé… escric tot això és perquè pensava en la “tocada de punts” que us explico.
Avui llegia que Bernie Ecclestone està pensant a canviar el sistema de punts de forma radical i en comptes de puntuar les posicions dels pilots com fins ara 10, 8 i 6, premiar els podis amb medalles d’or, plata i bronze. De la quarta posició enrera no s’aconseguirien punts per al Mundial de Pilots tot i que si comptarien per al Mundial de Constructors.
Una de les claus de les carreres són els reglaments de cursa que cada any es modifiquen i canvien substancialment l’espectacle de cara l’espectador, però canvien també les estratègies d’equip, conducció dels pilots, etc.
Amb aquest canvi, per posar un exemple, el Felipe Massa hagués guanyat el Mundial en comptes del Lewis Hamilton, per 6 contra 5 podis.
Ja tinc ganes que arrenqui la temporada 2009!
Si, ho sé, falta moooooolts de temps, aixxx!
Demà diumenge 16 novembre a la sala Razzmatazz.
Un altre grup mític del què mai no he parlat en aquest bloc.
Només dir que són les arrels, una música i us estil de vida que em va marcar per sempre. Ara no porto cresta, vaig millorant, però encara flipo quan sonen en algun lloc.
Per a qui no els conegui aquí uns vídeos dels punkarras aquests!
Boníssima la idea que he llegit via MeIncomoda.com.
Com que vivim en un món de consumisme ferotge on la imatge ho és tot, es tingui o no la capacitat de suportar les despeses que això implica, i, especialment ara que la crisis afecta a totes les butxaques, trobo insuperable la proposta: continua sent fashion, continua canviant de bolso cada setmana… de lloguer.
Per què no?
Tens un projecte? Doncs potser t’interessa aquest recurs!
Es tracta d’un llistat de recursos per a emprenedors, on situa els espais d’investigació i innovació de Barcelona el mapa.
Un dia, repassant mates se’m va acudir aquest rellotge…
Si, ja sé… no és fàcil.
Cal repassar trigo, aritmètica i càlcul?
…algun fotògraf que destacaria de l’escena actual?
…ara per ara…
Darrerament l’he descobert i m’ha captivat per aquesta delicadesa amb un punt chic, calent, extravagant… m’encanta!
Flashmob, de l’anglès Flash (instantani) i Mob (multitud).
Accions col·lectives i efímeres, per combatre l'estrès.
Alguns exemples de Flashmobs són: guerra de coixins, maratons de bombolles, balls silenciosos…