Cultura
Històries dels Barris - St. Feliu de Llobregat
Documental Històries dels Barris from Fem Barri on Vimeo.
El documental repassa l’evolució social dels barris de Can Calders i La Salut des dels anys 40 i fins a la dècada dels 80, època en que passen de ser uns terrenys rurals a la perifèria del nucli urbà per convertir-se en els barris actuals. La creació d’aquest vídeo de forma conjunta amb la ciutadania és una iniciativa pionera a Sant Feliu que s’emmarca dins el projecte d’Intervenció Integral de Can Calders i La Salut iniciat l’any 2007 i subvencionat per la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya.
El documental recull durant 25 minuts el testimoni d’una dotzena de veïns i veïnes que parlen de la transformació dels barris, la qual es pot veure gràcies a les moltes fotografies particulars aportades pels ciutadans, així com a través de les imatges i material audiovisual facilitat per l’arxiu comarcal.
El vídeo mostra també d’altres documents com ara retalls de publicacions o cartells elaborats per les associacions de veïns durant l’època. Alguns dels episodis de la història que es poden veure en el documental són la transformació de La Vinya del Puntaire en el barri de La Salut, les fortes reivindicacions populars per la manca d’equipaments i espais públics, les experiències laborals a la fàbrica tèxtil de Can Güell, el ferotge creixement urbanístic, l’arribada dels primers immigrants als anys 40 i 50, així com el corrent migratori massiu provinent de la resta de l’Estat espanyol a les dècades dels 60 i 70 a Sant Feliu.
Peter Zumthor - Premi Pritzker d’Arquitectura 2009
El premi dels premis de l’Arquitectura s’ha concedit a Peter Zumthor. La cerimònia oficial serà el maig i allà li serà lliurat un medalló de bronze i 100.000 $ a aquest arquitecte suís de 65 anys.
A l’anunciar l’elecció el jurat va dir:
“Tots els edificis de Peter Zumthor tenen una forta presència atemporal. Ell té una rara combinació de talent de pensament clar i rigorós amb una veritable dimensió poètica, donant lloc a obres que no deixen d’inspirar “.En paraules del propi Zumthor:
“Crec que l’arquitectura d’avui necessita reflexionar sobre les tasques i les possibilitats que li són inherents per si mateixa. L’arquitectura no és un vehicle o un símbol de coses que no pertanyen a la seva essència.”No he desaprofitat l’ocasió per revisar les seves obres més emblemàtiques, que trobo impressionants.
Unes imatges:
Les dones a la Història de la Informàtica
L’Escola Universitària d’Informàtica de Sabadell recull la veu silenciada de les dones a la història de la informàtica.
L’exposició “Pioneres de la Informàtica i les Telecomunicacions” és accessible per Internet.
Encara que la història de la informàtica està ben documentada, es troben molt poques dones -si és que se’n troben- esmentades en els textos estàndards de la història d’aquesta disciplina. Es podria creure que les dones no han jugat un paper important en els començaments de la informàtica però, en realitat, han fet contribucions significatives en moltes àrees, des del seu inici…
Denise Gürer. Pioneering Women in Computer Science.
SIGCSE Bulletin. Reprinted, 2002, vol. 34, núm. 2, p.1751-83.
Joy Division
A finals dels anys 70, quatre nois de Manchester van posar en marxa un grup que faria de pont entre el punk i la música que vindria després.
Joy Division només van poder gravar dos àlbums. El cantant, Ian Curtis, va morir jove i es va convertir en un mite del rock. Però els dos àlbums de Joy Division van ser suficients per convertir-los en una referència per a la música dels trenta anys següents.
Televisió de Catalunya va oferir dos documentals de “Joy Division”. Un retrat molt íntim de la banda que, a partir del punk i de la realitat desesperada d’una ciutat grisa com Manchester, va donar vida a una nova forma de música.
La segona part de “Joy Division”, un documental que explica la intensa i tràgica història d’una de les bandes clau dels últims trenta anys, arrenca a l’any 1979. La banda es comença a donar a conèixer quan la salut del seu cantant, Ian Curtis, és cada vegada més delicada. Joy Division són a punt de gravar el que serà el seu segon i últim disc, “Closer”.
Georges Méliès
Georges Méliès (8 de desembre de 1861, París- †21 de gener de 1938) va ser un dels pioners de la direcció cinematogràfica.
Descobreix accidentalment el truc de substitució d’elements mitjançant el desocupat de la càmera, i és pioner en la utilització d’altres mètodes com l’exposició múltiple del negatiu i els fosos a negre i des de negre.
A Méliès se li atribueixen efectes de trucatge com:
- Fosos encadenats (El huevo mágico, 1902)
- Sobreimpressions (La cueva maldita, 1898)
- Aparicions i desaparicions (Fausto i Margarita, 1897)
- Us de maquetes (El acorazado Maine, 1898)
- Fotogrames colorejats manualment
- Efectes d’il·luminació artificial
- Travelling (El hombre de la cabeza de goma, 1902)
Potser la pel·lícua més coneguda de Méliès és Viatje a la Lluna (1902).
El coet que s’estavella a l’ull de la lluna és un dels primers exemples fílmics de ciència-ficció.
Des del punt de vista actual tots aquests trucs ens semblen senzills, però imaginem l’efecte que produïa en els espectadors d’aquell “nou medi”.
Ni em puc imaginar les hores de tallar i enganxar a ma, vaja, una obra d’artesania, i el que m’atrau d’aquest films són l’enginy i habilitat per crear efectes sorprenents a partir de quatre eines bàsiques, imaginació i molt de pic i pala.
Diuen que els espectadora de la reproducció d’aquestes imatges per primera vegada es van espantar i es apartar per “deixar pas al tren”.
Torpedo 1936
Ves per on, la meva darrera adquisició han estat uns Torpedo 1936, m’explico… no és que jo sigui una freaky del manga ni del còmic en general però qui no ha fullejat alguna vegada un Jueves, un Víbora o si més no algun Tintín, Cavall Fort, Massagran… quan érem unes criatures?
A mi, per alguna raó, em fascinava Torpedo. Recordo com esperava amb impaciència l’entrega del següent número.
I des de que he aconseguit l’obra complerta, estic devorant cada història del mangui més faxenda i cara dura, el Luca Torelli, més conegut com a Torpedo. Unes bones històries de novel·la negra, un llenguatge sec, dur i enginyós i uns fantàstics dibuixos en perfecte blanc i negre, fan que sigui un dels còmics que recomano fullejar si en teniu oportunitat.
A la venta a:
EOL - Encyclopedia of Life
EOL és una enciclopèdia sobre totes les espècies d’insectes, animals i plantes conegudes (aprox 1.800.000).
Espera comptar amb la col·laboració de científics i especialistes d’arreu del món, per tal de mantenir aquest fons documental, que compta amb imatges, vídeos, mapes, info textual…
Xcèntric
Xcèntric, és una combinació de Cinema experimental i d’Art, al CCCB
Totes les projeccions són gairebé peces úniques per la seva dificultat de trobar-les als canals habituals de distribució.
Com ells mateixos es defineixen:
“Hi ha un art confidencial, d’ara i de sempre, que circula pels marges, aliè al trànsit unidireccional de les estructures comercials. Xcèntric vol afavorir el coneixement d’aquell cinema i d’aquells treballs videogràfics que, des del compromís i la voluntat experimental, qüestionen les imatges i defineixen el mitjà. I així recuperar aquestes obres secretes o oblidades mitjançant l’experiència íntima del públic.”
“Les pel·lícules que conformen la programació d’Xcèntric tenen en comú la seva difícil visibilitat, i l’escassa o nul·la circulació en els circuits de distribució audiovisual. Les dificultats per aconseguir una còpia en condicions de projecció fan que cada sessió esdevingui com una petita exposició i que les projeccions tinguin el valor d’obres d’art penjades en una sala.”
Xcèntric tanca temporada aquest mes de juny amb una programació dedicada a l’art al cinema i el cinema a l’art, anomenada: El cinema pensa l’Art: itineraris pels processos creatius.
Enciclopèdia Larousse - obre continguts
La Wikipedia té cada vegada vegada més competidors, aquesta vegada és l’Enciclopèdia Larousse qui decideix obrir continguts, tot i que diferenciant entre les articles propis dels dels internautes.
Loop
La Fira LOOP és un punt de trobada obligat per als professionals i per a tots aquells interessats en el videoart.
Reuneix artistes, galeristes, col•leccionistes, crítics, directors de museus i afeccionats al videoart en un espai immillorable per a l’intercanvi d’experiències i impressions sobre el vídeo de creació.
La Fira ofereix a les galeries l’oportunitat de presentar nous vídeos d’artistes emergents i consagrats en habitacions d’hotel.
Del 6 al 18 de maig a diversos espais de Barcelona
