cinema
Cinema a Catalunya
La nova llei del cinema de Catalunya que prepara el govern vol garantir el dret dels ciutadans de poder veure cinema tant en català com en espanyol, en igualtat de condicions i fomentar la distribució i projecció de films en versió original subtitulada. Per això, el document estableix l’obligació de distribuir el mateix nombre de còpies doblades al català que a l’espanyol i que aquesta igualtat també s’apliqui en els films amb versió original subtitulada.
El departament de Cultura ha començat a treballar la futura llei del cinema de Catalunya, que tot just compta amb les primeres bases, però que es podria aprovar abans d’un any si aconsegueix el consens dels partits polítics i del sector. L’objectiu de la llei és oferir un nou marc per a la creació, la producció, la distribució i la comercialització, així com els aspectes relacionats amb la formació i la preservació de les arts del cinema.
Via: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3550842&p_edi=General
Cines de Barcelona
Barcelona és la ciutat més cara de Espanya per anar al cinema amb 7,14€ de mitjana en dies laborables, contra els 4,35€ que costa a Còrdova. Les consumicions poden arribar a ser 5 vegades superiors que a d’altres ciutats.
Llegint aquesta notícia pensava en perquè no vaig més sovint al cinema o a d’altres espectacles. Hi va haver una època en què em molestava sentir els mòbils sonant, la gent partint-se de riure, tossint… coi, ves-te’n a fora que no estàs sol!
He arribat a veure actors en escena patint de valent, molestos per aquestes actituds, és clar! Si l’espectador perd el fil de l’obra, el què està dalt l’escenari què? Aghrrr… quina ràbia!
També em van agobiar els multi-cines, sobre tot al principi, acostumada a les grans sales de cinema convertides en sales amb pantelletes, el so a tota pastilla i aquelles butaques incòmodes que no et deixen estirar bé les cames…
Així que vaig deixar estar els cinemes de Barcelona, sobretot des de la iniciativa que van tirar endavant al meu poble per mantenir el cinema Ginart obert.
En vaig parlar fa tems en un post anterior, però el cinema Ginart (actual CineBaix) és tot un símbol a Sant Feliu i normalment el prefereixo a qualsevol altre lloc. Les pel·lis no arriben en estrena, però tant és, no? a més… el preu és molt més just.
________
Imatge: Lilithia
Xcèntric
Xcèntric, és una combinació de Cinema experimental i d’Art, al CCCB
Totes les projeccions són gairebé peces úniques per la seva dificultat de trobar-les als canals habituals de distribució.
Com ells mateixos es defineixen:
“Hi ha un art confidencial, d’ara i de sempre, que circula pels marges, aliè al trànsit unidireccional de les estructures comercials. Xcèntric vol afavorir el coneixement d’aquell cinema i d’aquells treballs videogràfics que, des del compromís i la voluntat experimental, qüestionen les imatges i defineixen el mitjà. I així recuperar aquestes obres secretes o oblidades mitjançant l’experiència íntima del públic.”
“Les pel·lícules que conformen la programació d’Xcèntric tenen en comú la seva difícil visibilitat, i l’escassa o nul·la circulació en els circuits de distribució audiovisual. Les dificultats per aconseguir una còpia en condicions de projecció fan que cada sessió esdevingui com una petita exposició i que les projeccions tinguin el valor d’obres d’art penjades en una sala.”
Xcèntric tanca temporada aquest mes de juny amb una programació dedicada a l’art al cinema i el cinema a l’art, anomenada: El cinema pensa l’Art: itineraris pels processos creatius.
